Fa uns mesos, va aparèixer a Cambotja una noia de 27 anys que en feia més de 18 que havia desaparegut a la selva. La podeu veure en la foto, al costat de la seva mare. Després de passar tant temps sense tractar amb persones, la noia no mostra pràcticament comportaments humans. El diari "El país" diu: "La mujer todavía se resiste a ponerse vestidos y a emplear utensilios como los habituales palillos para comer. Es imposible comunicarse con ella. Se limita a tocarse el estómago indicando que quiere comer cuando tiene hambre. "Si no duerme, simplemente se sienta y mira a derecha e izquierda", dijo el policía Sal Lou". Recordeu que a classe hem explicat que no som éssers humans tan sols pel fet d'haver nascut com a tals, sinó perquè esdevenim humans fent vida amb les altres persones i, si aquestes ens falten, perdem poc o molt la humanitat. Per això diem que l'home és un ésser social. Podeu seguir la notícia en la premsa i, si voleu conèixer a fons un altre cas semblant, llogueu el DVD de la pel·lícula "L'infant salvatge" de F. Truffaut.
10 comentarios:
Després d’haver llegit aquest petit document de la notícia sobre aquesta noia que va desaparèixer a la selva feia més de 18 anys, crec que és normal que no parli ni escrigui i que es comporti com un animal ja que durant tot aquest temps no ha tingut relació amb cap persona de la seva espècie. Segurament, només amb micos ja que avui dia aquesta noia es relaciona mitjançant els signes i amb gestos.
Ja fa anys que els humans ens enrriquim de coses culturals com per exemple la música, obres de teatre, oci….etc. Ella no ha pogut gaudir d’això ja que ha estat aïllada del món desenvolupat. Personalment crec que l’han definit com a salvatge però potser ella ens veu a nosaltres com a salvatges dins de la jungla urbana en la que vivim.
Gabriela Calderón 1º de batxillerat B:
És molt cert que l'home es va formant, depenent del medi on viu, ja que gràcies a les persones, l'home aprèn a parlar, aprèn la seva historia, el seu passat...
Però si es tracta d'una persona que ha viscut durant molt temps en una selva, és evident que serà molt diferent a altres persones, ja que ha pogut aprendre lo mateix i també ha tingut que desenvolupar nous mètodes per a poder sobreviure en un medi on és molt més difícil sobreviure.
La meva opinió és que, si aquesta noia és diferent a les altres, és perquè ha patit un problema psicològic, ja que, trobar-se en un problema com aquest, fa que sigui molt difícil acceptar-lo, per això es molt complicat que una persona pugui sobreviure tant temps en un lloc, que és totalment desconegut per a ell.
Jo crec que aquesta noia ja no es comporta com humana perquè es va perdre quan tenia tan sols 9 anys i amb aquesta edad encara no tens tants coneixements com per sobreviure sol al món, però per exemple si es perd un adult que pot cuidar-se de si mateix jo crec que no deixaria els seus coneixements humans i es igual que el trobessin després de 18 anys, jo crec que seguiria conservant els seus coneixements humans, no de la mateixa manera però els conservaria.
No em sembla estrany el comportament d’aquesta noia ja que si no ha rebut la cultura humana, com volem que es comporti com a tal?
A nosaltres ens sembla un comportament estrany les coses que fa, però penso que això és la conseqüència de no haver rebut cultura humana. Com volem que utilitzi estris per menjar si s’ha passat la major part de la seva vida menjant amb les mans? Potser algun dia s’arribi a comportar com un ésser humà, però si des de ben petita no ha rebut aquests comportaments, ara que és adulta, difícilment ho farà.
Personalment aquest article m’ha donat a pensar en que si introduïm a un simi des de ben petit i rep la nostra cultura, podria arribar a comportar-se com un humà, dins d’un marge molt limitat, per la manca d’intel·ligència del simi.
En conclusió, amb aquest text podem veure que la diferencia entre els animals i l’ésser humà tampoc és “tan” gran.
Crec, que el que ha passat amb aquesta noia es deu a que amb l'edat amb que es va perdre encara no havien acabat el procés d'humanització pel que passem tots de petits. Potser, si s'hagués perdut amb uns quants anys més, el fet de comportar-se com un animal no hagués fet acte de presència.
Tots hem vist o sentit a parlar de Robinson Crusoe. Encara tot i ser un llibre serveix d'exemple pel que penso. Aquest home tot i no estar preparat per viure en aquelles condicons va poder tornar a ser com era.
Per tant, si tenim en compte les edats de les dues persones, podem dir que si a un ésser humà no es educat en els valors en que es basa la nostra societat, mai aconseguirà deixar de ser un animal.
A més, crec, que s'ha de tenir en compte un altre component. Durant l'edat en que es va perdre, aquella nena era com una mena d'esponja i tot ho aprenia. Si el que va apendre va ser a sobreviure com un animal enlloc d'utilitzar la raó com fem els éssers humans, es normal que estigui més pròxima al comportament animal que no pas a l'humà. Ja per acabar, crec que seria molt difícil que aquesta noia acabes sent normal, és pràcticament impossible per el que he dit abans, amb l'edat que té la capacitat d'aprendre es molt menor a la d'un infant i dubto que pugui assimilar tots els coneixements i valors que havia d'aprendre de petita.
Jo crec que el comportament d'aquesta noia es normal ja que ha estat des de petita en la selva.Aquesta noia no es comporta com a una humana ja que ningú li a ensanyat la nostra cultura.És normal que no mengui amb una cullera o una forquilla ja que a estat apartada de la nostra societat i el seu comportament es com la de un animal perque a estat amb ells .Això tambe li a afectat al parla ja que no a escoltat a parla a un humà. Jo crec que ella conservava els seus comportaments humans però no els a pogut desemvolupar correctament perquè no a esta amb comtacte humà
No haurai d’estranyar que una persona, crescuda al marge de la societat, no es comporti com la resta d’humans. Aquesta noia, per sobreviure, va haver d’adaptarse, i adoptar uns instints propis dels animals, el que encara té present i no es capaç de deixar de banda en la seva nova vida propiament humana. Però, jo crec, que no es només això que la va fer deixar de comportar-se com la resta.
Les persones ens fem humanes per estar en contacte amb les altres persones. Si aquesta noia, en comptes de amb 9 anys, s’hagués perdut als 18, i hagués estat igual de temps perduda, també hagués perdut tota la seva humanitat. Pot ser, al ser rescatada recordaria com comportar-se en la nostra societat, però segurament el seu tracte amb la resta seria distant i estrany.
Copiem a la resta d’humans, ens enriquim de les altres persones, i amb el contacte amb elles i la comunicació, tan lingüística com els altres factors presents (gestos, to de veus, mirada, etc.) podem arribar a sentir emocions tan complexes que ens allunyen de la reta d’èssers vius. És completament normal, que una noia, que ha viscut sense el contacte interpersonal, no sàpiga que és l’amistat, l’amor, la felicitat, i totes aquelles coses que ens fan realment humans.
Segurament, tot i que mai apregui a agafar la carn amb una forquilla, pugui arribar a recuperar la seva humanitat. Mai a deixat de ser èsser humà, nomès li cal sentir-se persona.
Segons he pogut llegir, ampliant aquesta informació, la noia va desaparèixer a la jungla als 8 anys. Les persones ens convertim en persones amb la relació constant amb altres persones, sense aquesta interacció permanent, no podríem arribar a ser persones, perquè de les persones aprenem a identificar-nos com a tal: formes de fer i de sentir, tant els comportaments, idees, llenguatge (comunicació amb els de la nostra espècie) i sentiments són en gran part conseqüència de la influència que els altres tenen sobre nosaltres. Donat aquest fet, la no socialització, la noia no té après el seu rol a la societat.
Marta Cívico Muñoz 1er Batx SOCIALS
Vec lògic que aquesta noia no vulgui posar-se un vestit o agafar la forquilla per menjar, ja que quan es va perdre per la selva només tenia 9 anys i amb aquesta edat encara no estàs del tot desenvolupat psicològicament, per dir-ho d'alguna manera. Això explica que la noia ara no tingui un comportament normal entre els humans i és normal, s'ha criat fora del seu hàbitat i mai, des dels 9 anys ha tornat a tractar amb una persona.
Ara, de mica en mica, tornarà a comportar-se com el que és, una persona igual que quan es va perdre va començar a comportar-se com un "animal". Tot i que crec que li costarà bastant, perquè als 27 anys és més difícil aprendre les coses que amb només 9 anys.
Crec que si jo m’hagués perdut amb nou anys d’edat no hauria sobreviscut. L’esforç que va fer aquesta noia per poder viure i aclimatar-se a les condicions a la selva va ser enorme. Segur que va plorar moltes nits i va empanadir-se de seguir vivint.
És molt normal que aquesta noia no vulgui aclimatar-se als costums humans, quan es va perdre era massa petita. A aquesta edat els nens son molt receptors i aprenen molt ràpid; llavors es va comportar com els animals d’aquella selva, a base d’instints i va deixar de banda i la cultura humana que havia après.
Un humà no neix humanitzat, per mitjà de les relacions amb altres éssers humans s’humanitza.
Si aquella noia s’hagués perdut amb més edat, el seu procés d’hominització i de coneixement de la cultura ja s’hauria desenvolupat el suficient com per poder comportar-se, no del tot com un ésser humà civilitzat, però si com si fos una nena de curta edat.
Suposo que amb el temps aquesta noia tornarà a aprendre a comportar-se com una persona.
Segur que li quedaria algún record de la seva vida entre persones.
Mai va intentar sortir de la selva?
Publicar un comentario