"El racionalisme. La posició epistemològica que veu en el pensament, en la raó, la font principal del coneixement humà, s’anomena racionalisme (de ràtio = raó). Segons aquest, un coneixement només mereix, en realitat, aquest nom quan és lògicament necessari i universalment vàlid. Quan la nostra raó jutja que una cosa ha de ser així, i que no pot ser d'una altra manera; que ha de ser així, per tant, sempre i a tot arreu, llavors, i només llavors, ens trobem davant un veritable coneixement, segons l'opinió del racionalisme. Un coneixement semblant se'ns presenta, per exemple, quan formulem el judici "el tot és més gran que la part", o el judici "tots els cossos són extensos". En els dos casos veiem amb evidència que ha de ser així i que la raó es contradiria a si mateixa si volgués sostenir el contrari. I perquè ha de ser així, és també sempre i a tot arreu així. Aquests judicis posseeixen, doncs, una necessitat lògica i una validesa universal rigorosa.Cosa molt diferent succeeix, en canvi, amb el judici "tots els cossos són pesats", o el judici "l'aigua bull a 100 graus". En aquest cas només podem jutjar que és així, però no que ha de ser així. És perfectament concebible que l'aigua bulli a una temperatura inferior o superior; i tampoc significa una contradicció interna representar-se un cos que no posseeixi pes, doncs la nota del pes no està continguda en el concepte de cos. Aquests judicis no tenen, doncs, necessitat lògica. I, així mateix, els falta la rigorosa validesa universal. Podem jutjar únicament que l'aigua bull als 100 graus i que els cossos són pesants, fins on hem pogut comprovar-ho. Aquests judicis només són vàlids, doncs, dins de límits determinats. La raó d'això és que, en aquests judicis, ens trobem cenyits a l'experiència. Això no ocorre en els judicis primerament citats. Formulem el judici "tots els cossos són extensos", representant-nos el concepte de cos i descobrint en ell la nota de l'extensió. Aquest judici no es funda, doncs, en cap experiència, sinó en el pensament. Resulta, per tant, que els judicis fundats en el pensament, els judicis procedents de la raó, posseeixen necessitat lògica i validesa universal; els altres, pel contrari, no. Tot veritable coneixement es funda, segons això - així conclou el racionalisme -, en el pensament. Aquest és, per tant, la veritable font i base del coneixement humà.Una forma determinada del coneixement ha servit evidentment de model a la interpretació racionalista del coneixement. No és difícil dir quin és: és el coneixement matemàtic. Aquest és, en efecte, un coneixement predominantment conceptual i deductiu. En la geometria, per exemple, tots els coneixements es deriven d'alguns conceptes i axiomes suprems. El pensament impera amb absoluta independència de tota experiència, seguint només les seves pròpies lleis. Tots els judicis que formula es distingeixen, a més, per les notes de la necessitat lògica i la validesa universal. Doncs bé: quan s'interpreta i concep tot el coneixement humà d'acord amb aquesta forma del coneixement, s'arriba al racionalisme. És aquesta, en efecte, un important raó explicativa de l'origen del racionalisme, segons veurem tan aviat com considerem de prop la història del mateix. Aquesta història revela que gairebé tots els representants del racionalisme procedeixen de la matemàtica".
HESSEN, J.: Teoria del coneixement, Espasa Calpe, Mèxic 1981
Tret de: [
http://www.xtec.es/~asarbach/actius/filosofiaI/filosofia1.htm]
representen la nostra manera de veure el món i que les coses no són realment tal i com les veiem. Per exemple, els colors només existeixen en el nostre cervell i a causa de la mena de retina que tenim, però els objectes no tenen veritablement el color que els atribuim. Així doncs, la vertadera realitat està més enllà de les nostres percepcions.
