martes, 11 de marzo de 2008

L'empirisme


"L'empirisme (de empeiria = experiència) oposa la tesi del racionalisme (segons la qual el pensament, la raó, és la vertadera font del coneixement) l'antítesi que diu: l'única font del coneixement humà és l'experiència. Segons l'opinió de l'empirisme, no hi ha cap patrimoni apriori de la raó. La consciència cognoscent no treu els seus continguts de la raó, sinó exclusivament de l'experiència. L'esperit humà està per naturalesa buit; és una tabula rasa, un full d'escriure i en què escriu l'experiència. Tots els nostres conceptes, fins i tot els més generals i abstractes, procedeixen de l'experiència.
Mentre el racionalisme es deixa portar per una idea determinada, per una idea de coneixement, l'empirisme parteix dels fets concrets. Per justificar la seva posició acudeix a l'evolució del pensament i del coneixement humà. Aquesta evolució prova, segons l'opinió de l'empirisme, l'alta importància de l'experiència en la producció del coneixement. El nen comença per tenir percepcions concretes. Sobre la base d'aquestes percepcions, arriba de mica en mica a formar representacions generals i conceptes. Aquests neixen, per tant, orgànicament de l'experiència. No es troba res de semblant a aquests conceptes que existeixen acabats en l'esperit o es formen amb total independència de l'experiència. L'experiència es presenta, doncs, com l'única font del coneixement.
Mentre els racionalistes procedeixen de la matemàtica la major part de les vegades, la història de l'empirisme revela que els seus defensors procedeixen gairebé sempre de les ciències naturals. Això és comprensible. En les ciències naturals l'experiència representa el paper decisiu. S`hi tracta, sobretot, de comprovar exactament els fets mitjançant una curosa observació. L'investigador està completament lliurat a l'experiència. És molt natural que qui treballi preferent o exclusivament d'acord amb aquest mètode de les ciències naturals tendeixi a col·locar el factor empíric per sobre el racional. Mentre el filòsof d'orientació matemàtica arriba fàcilment a considerar el pensament com l'única font del coneixement, el filòsof procedent de les ciències naturals tendirà a considerar l'experiència com la font i base de tot el coneixement humà.

HESSEN, J.: Teoria del coneixement, Espasa Calpe, Mèxic 1981
[Tret de http://www.xtec.es/~asarbach/actius/filosofiaI/filosofia1.htm]

1 comentario:

Robert sanchez dijo...

personalment crec que l´empirisme es una teoria basada en els sentits y que el nostre coneixement ve pels sentit y crec tambe que no tot en aquesta vida es sentiments i que una persona no pot deixarse anar pels sentiments i res mes crec que es necesari una varella entre raonaments i sentiments per poder optenir un comportament i un coneixement lo mes verdader posible.