martes, 11 de marzo de 2008

Una llegenda oriental

"En un país d'Orient, hi havia un rei molt cansat d'assistir a les discussions infinites dels seus tres consellers. Tots tres volien tenir la raó sempre i no hi havia manera humana de posar-los d'acord perquè cadascú es considerava el més savi i creia tenir sempre tota la veritat.
Un dia, el rei es decidí a donar-los una lliçó. Els va fer entrar en una estança del palau reial amb els ulls embenats i, usant només les mans, havien d’endevinar que si amagava.
El primer conseller hi va entrar i, tot just va sortir, va dir: "He trobat una enorme serp que una mica més i m'escanya".
El segon conseller també i va entrar i, quan va sortir, va dir: "He pogut abraçar quatre grans columnes".
El tercer conseller, finalment, també hi va entrar i, quan va sortir, va dir: "He pogut tocar les grans fulles d'una planta enorme".
Tot seguit, el Rei va ordenar que els destapessin els ulls i que els tornessin a dur a l'interior de l'estança.
Aleshores hi van veure allò que hi havia de debò: un enorme elefant.
El primer conseller li havia tocat la trompa, el segon, les potes, i, el tercer, les orelles.
Els tres consellers es van adonar que havien parlat massa i que havien afirmat precipitadament el que no sabien del cert".

Quines lliçons amaga aquest conte oriental?
Heu viscuts situacions semblants a les que descriu el conte?

2 comentarios:

Laura Torres dijo...

En aquest text podem veure, que nosaltres nomes podem dir que una cosa és el que és o és veritat, quan la veiem. És a dir, que nosaltres per creure hem de veure (encara que hi ha excepcions en la vida, com per exemple l'existencia de Déu, que molts creuen pero no l'han vist). Tot i aixo el que vull dir es que nosaltres creiem coses perque ens les diuen, pero que el que veiem no es aixi, com l'exemple que vam dir a classe. La terra gira al voltant del Sol, pero el que veiem nosaltres es al reves. Per tant aquest text té una mica de relació amb el que dic, que si no veiem les coses no podem dir si es veritat o no.

gabriela dijo...

Aquesta llegenda oriental té com lliço fer veure que no es pot afirmar que una cosa és certa perquè per fer-ho s'ha de haver experimentat, es a dir haver-la viscut o vist, ja que la realitat és molt diferent a lo que nosaltres imaginem.
Per això en l'àmbit científic no podem afrirmar que una hipòtesis es 100% segura sense haber experimentat o observat gràcies a instruments d'observació.
Un altre exemple que es pot posar és per exemple:
No es pot dir amb seguretat que Déu existeix perquè ningú no ha sigut capaç de demostrar-ho. Si es volguès afirmar-la s'hauria de veure per tal de dir que es certa.

Gabriela Calderón