Aquest blog és l'àgora de la Filosofia de 1r de Bat a l'IES Sabadell. Hi trobaràs materials per aprendre la Filosofia o informacions sobre l'assignatura. També hi podràs enviar els teus comentaris, participar en debats i conèixer les opinions dels teus companys.
Publica en el blog els teus comentaris i impressions després de veure-la.
7 comentarios:
Anónimo
dijo...
És sorprenent com la protagonista de la pel·lícula en assabentar-se que aviat morirà recobra el sentit de la seva vida i comença a viure. Aquest fet és el que més m'ha impactat. Com una persona al saber que pròximament morirà aprofita el temps que li queda; s'enamora, gaudeix, se sent lliure i a traves d'unes gravacions deixa als seus estimats la seva veu, el seu record.
És per això que la seva vida ha estat com un somni del qual, desgraciadament aviat haurà de despertar.
Ann, una noia de 23 anys que viu amb el seu marit i dues filles en una caravana, descobreix que pateix una greu enfermetat. En el temps que li queda de vida decideix fer coses que mai havia fet i deixar-li la vida resolta a la seva família. Ann demostra una gran valentia al saber que morira però es converteix en una persona forta i valenta i decideix no dir-li a ningú per evitar el dolor. “Mi vida sin mi” es una gran pel•lícula ja que té moments realistes, es a dir, que expressa situacions de la vida real com pot ser el treball de Ann en la Universitat per les nits, la família, o la relació que te amb la mare, una mica complicada i difícil. També tenim moments amb un gran significat com el músic de les copes d’aigua, el ball en el supermercat, el personatge de la perruquera, o el noi que es queda enamorat d’Ann, que té una casa sense mobles. També te moments surrealistes com per exemple quan Ann s’assabenta de la seva enfermetat, i té a un metge tímid que no pot mirar als ulls i que li dona caramels al mateix temps que li esta comunicant que en dos mesos morirà. En conclusió puc dir que encara que havia vegades que la gent treia el mocador, ha sigut una historia molt entretinguda amb unes parts de comèdia. Es una pel•lícula que emociona, que fa riure, canviar de forma de pensar, etc…
Aquesta película m'ha emocionat molt. A més, m'ha fet tornar a pensar en el que ens espera a tots nosaltres en un tems que no podem endivinar. Els actors crec que s'han escollit molt bé i els detalls de cada escena són molt bé pensats Ha valgut la pena veure- la crec.
M'ha impresionat molt la manera de com la protagonista s'ha près la idea de que li quedaven 2 mesos de vida i de com ha reacciont. Penso que en la vida real no totes les persones es prenen de la mateixa manera l'idea de la seva mort, ja que aquesta paraula MORT es una paraula tabú, no hauria de ser així ja que existeix en nosaltres de manera natural,igual que naixem un dia morim. Peró les persones intenten deixar-ho a un costat sense parlar d'ella.I la consequëncia d'aquesta deixadessa és que quan arriba no saben com comportar-se,com reaccionar i per aquest motiu els ateroritza i ja no saben com reaccionar , es bloquejen.Algunes persones viuen en la seva "bombolla" el seu món de color rosa,sense cops de la vida sense problemes greus, i són aquestes persones les que per la seva deixadessa,quan els arriba la paraula Mort es queden bloquejats, per altra banda hi ha les persones que per motius de la vida que sempre han estat en la vida real, amb problemes i cops difícils quan els arriba la paraula Mort saben reaccionar i seguir endavant. La protagonista de la pel-lícula dels dos tipus de persones que he parlat abans és del grup de les segones i per aixó sap com predre la situació.
Petites frases, imatges i moments (quan l'Ann graba missatges d'aniversari a les filles, quan visita el pare a la presó, quan s'acomiada del noi que s'enamora d'ella, les paraules de la veïna quan la convida a pendre café, el fet de que visquin en una carabana cutre i siguin realment una familia molt feliç...) Em van transmetre una série d'emocions que s'em van anar acumulant durant l'estona que va durar la pel·lícula. Potser per vergonya, potser pel context en que la vaig veure. Quan va acabar, vaig mirar un moment a la Sandra i esverades van sortir totes les llàgrimes que havia intentat reprimir.
Què puc dir d'aquesta pel·lícula? Doncs que et fa veure realment el que val la vida, el que signifiquen els petits detalls de cada dia i com tot es pot complicar en qualsevol moment i tot i així, de forma inesperada, trobar-li el sentit. La reacció de la noia és francament admirable. Intenta, i penso que finalment ho aconsegueix, que tots els qui estima continuin les seves vides sense ella.
El personatge que em va agradar més és el de la veïna que arriba a la casa del costat que casualment també es diu Ann. El fet que es coneguin i la protagonista vegi que serà una mare fantàstica per a les seves filles em va emocionar moltíssim, com ella, desitja de tot cor que cuidi de la seva gent i que ocupi el lloc vacant.
Una pel·lícula molt emotiva, tendre i dolça. Tota una experiència que fa rumiar sobre la nostra vida i el que signifiquem dins d'ella.
Petites frases, imatges i moments (quan l'Ann graba missatges d'aniversari a les filles, quan visita el pare a la presó, quan s'acomiada del noi que s'enamora d'ella, les paraules de la veïna quan la convida a pendre café, el fet de que visquin en una carabana cutre i siguin realment una familia molt feliç...) Em van transmetre una série d'emocions que s'em van anar acumulant durant l'estona que va durar la pel·lícula. Potser per vergonya, potser pel context en que la vaig veure. Quan va acabar, vaig mirar un moment a la Sandra i esverades van sortir totes les llàgrimes que havia intentat reprimir.
Què puc dir d'aquesta pel·lícula? Doncs que et fa veure realment el que val la vida, el que signifiquen els petits detalls de cada dia i com tot es pot complicar en qualsevol moment i tot i així, de forma inesperada, trobar-li el sentit. La reacció de la noia és francament admirable. Intenta, i penso que finalment ho aconsegueix, que tots els qui estima continuin les seves vides sense ella.
El personatge que em va agradar més és el de la veïna que arriba a la casa del costat que casualment també es diu Ann. El fet que es coneguin i la protagonista vegi que serà una mare fantàstica per a les seves filles em va emocionar moltíssim, com ella, desitja de tot cor que cuidi de la seva gent i que ocupi el lloc vacant.
Una pel·lícula molt emotiva, tendre i dolça. Tota una experiència que fa rumiar sobre la nostra vida i el que signifiquem dins d'ella.
tota auqesta pelicula et fa veure realment el que val la vida, el que signifiquen, els petits detalls de cada dia i com tot es pot complicar en qualsevol moment i tot i així, de forma inesperada, trobar-li el sentit real de la nostra vida i tos lo que et perds cuan no estas viu.
La reacció de la noia és francament admirable. Intenta, i penso que finalment aconsegueix tot el que es proposa asi mateixa, que tots els qui estima continuin les seves vides sense ella...
7 comentarios:
És sorprenent com la protagonista de la pel·lícula en assabentar-se que aviat morirà recobra el sentit de la seva vida i comença a viure.
Aquest fet és el que més m'ha impactat. Com una persona al saber que pròximament morirà aprofita el temps que li queda; s'enamora, gaudeix, se sent lliure i a traves d'unes gravacions deixa als seus estimats la seva veu, el seu record.
És per això que la seva vida ha estat com un somni del qual, desgraciadament aviat haurà de despertar.
Ann, una noia de 23 anys que viu amb el seu marit i dues filles en una caravana, descobreix que pateix una greu enfermetat. En el temps que li queda de vida decideix fer coses que mai havia fet i deixar-li la vida resolta a la seva família.
Ann demostra una gran valentia al saber que morira però es converteix en una persona forta i valenta i decideix no dir-li a ningú per evitar el dolor.
“Mi vida sin mi” es una gran pel•lícula ja que té moments realistes, es a dir, que expressa situacions de la vida real com pot ser el treball de Ann en la Universitat per les nits, la família, o la relació que te amb la mare, una mica complicada i difícil.
També tenim moments amb un gran significat com el músic de les copes d’aigua, el ball en el supermercat, el personatge de la perruquera, o el noi que es queda enamorat d’Ann, que té una casa sense mobles.
També te moments surrealistes com per exemple quan Ann s’assabenta de la seva enfermetat, i té a un metge tímid que no pot mirar als ulls i que li dona caramels al mateix temps que li esta comunicant que en dos mesos morirà.
En conclusió puc dir que encara que havia vegades que la gent treia el mocador, ha sigut una historia molt entretinguda amb unes parts de comèdia. Es una pel•lícula que emociona, que fa riure, canviar de forma de pensar, etc…
Aquesta película m'ha emocionat molt. A més, m'ha fet tornar a pensar en el que ens espera a tots nosaltres en un tems que no podem endivinar.
Els actors crec que s'han escollit molt bé i els detalls de cada escena són molt bé pensats
Ha valgut la pena veure- la crec.
M'ha impresionat molt la manera de com la protagonista s'ha près la idea de que li quedaven 2 mesos de vida i de com ha reacciont. Penso que en la vida real no totes les persones es prenen de la mateixa manera l'idea de la seva mort, ja que aquesta paraula MORT es una paraula tabú, no hauria de ser així ja que existeix en nosaltres de manera natural,igual que naixem un dia morim. Peró les persones intenten deixar-ho a un costat sense parlar d'ella.I la consequëncia d'aquesta deixadessa és que quan arriba no saben com comportar-se,com reaccionar i per aquest motiu els ateroritza i ja no saben com reaccionar , es bloquejen.Algunes persones viuen en la seva "bombolla" el seu món de color rosa,sense cops de la vida sense problemes greus, i són aquestes persones les que per la seva deixadessa,quan els arriba la paraula Mort es queden bloquejats, per altra banda hi ha les persones que per motius de la vida que sempre han estat en la vida real, amb problemes i cops difícils quan els arriba la paraula Mort saben reaccionar i seguir endavant. La protagonista de la pel-lícula dels dos tipus de persones que he parlat abans és del grup de les segones i per aixó sap com predre la situació.
Petites frases, imatges i moments (quan l'Ann graba missatges d'aniversari a les filles, quan visita el pare a la presó, quan s'acomiada del noi que s'enamora d'ella, les paraules de la veïna quan la convida a pendre café, el fet de que visquin en una carabana cutre i siguin realment una familia molt feliç...)
Em van transmetre una série d'emocions que s'em van anar acumulant durant l'estona que va durar la pel·lícula. Potser per vergonya, potser pel context en que la vaig veure.
Quan va acabar, vaig mirar un moment a la Sandra i esverades van sortir totes les llàgrimes que havia intentat reprimir.
Què puc dir d'aquesta pel·lícula? Doncs que et fa veure realment el que val la vida, el que signifiquen els petits detalls de cada dia i com tot es pot complicar en qualsevol moment i tot i així, de forma inesperada, trobar-li el sentit. La reacció de la noia és francament admirable. Intenta, i penso que finalment ho aconsegueix, que tots els qui estima continuin les seves vides sense ella.
El personatge que em va agradar més és el de la veïna que arriba a la casa del costat que casualment també es diu Ann. El fet que es coneguin i la protagonista vegi que serà una mare fantàstica per a les seves filles em va emocionar moltíssim, com ella, desitja de tot cor que cuidi de la seva gent i que ocupi el lloc vacant.
Una pel·lícula molt emotiva, tendre i dolça.
Tota una experiència que fa rumiar sobre la nostra vida i el que signifiquem dins d'ella.
Petites frases, imatges i moments (quan l'Ann graba missatges d'aniversari a les filles, quan visita el pare a la presó, quan s'acomiada del noi que s'enamora d'ella, les paraules de la veïna quan la convida a pendre café, el fet de que visquin en una carabana cutre i siguin realment una familia molt feliç...)
Em van transmetre una série d'emocions que s'em van anar acumulant durant l'estona que va durar la pel·lícula. Potser per vergonya, potser pel context en que la vaig veure.
Quan va acabar, vaig mirar un moment a la Sandra i esverades van sortir totes les llàgrimes que havia intentat reprimir.
Què puc dir d'aquesta pel·lícula? Doncs que et fa veure realment el que val la vida, el que signifiquen els petits detalls de cada dia i com tot es pot complicar en qualsevol moment i tot i així, de forma inesperada, trobar-li el sentit. La reacció de la noia és francament admirable. Intenta, i penso que finalment ho aconsegueix, que tots els qui estima continuin les seves vides sense ella.
El personatge que em va agradar més és el de la veïna que arriba a la casa del costat que casualment també es diu Ann. El fet que es coneguin i la protagonista vegi que serà una mare fantàstica per a les seves filles em va emocionar moltíssim, com ella, desitja de tot cor que cuidi de la seva gent i que ocupi el lloc vacant.
Una pel·lícula molt emotiva, tendre i dolça.
Tota una experiència que fa rumiar sobre la nostra vida i el que signifiquem dins d'ella.
tota auqesta pelicula et fa veure realment el que val la vida, el que signifiquen, els petits detalls de cada dia i com tot es pot complicar en qualsevol moment i tot i així, de forma inesperada, trobar-li el sentit real de la nostra vida i tos lo que et perds cuan no estas viu.
La reacció de la noia és francament admirable. Intenta, i penso que finalment aconsegueix tot el que es proposa asi mateixa, que tots els qui estima continuin les seves vides sense ella...
Publicar un comentario