"En un país d'Orient, hi havia un rei molt cansat d'assistir a les discussions infinites dels seus tres consellers. Tots tres volien tenir la raó sempre i no hi havia manera humana de posar-los d'acord perquè cadascú es considerava el més savi i creia tenir sempre tota la veritat.
Un dia, el rei es decidí a donar-los una lliçó. Els va fer entrar en una estança del palau reial amb els ulls embenats i, usant només les mans, havien d’endevinar que si amagava.
El primer conseller hi va entrar i, tot just va sortir, va dir: "He trobat una enorme serp que una mica més i m'escanya".
El segon conseller també i va entrar i, quan va sortir, va dir: "He pogut abraçar quatre grans columnes".
El tercer conseller, finalment, també hi va entrar i, quan va sortir, va dir: "He pogut tocar les grans fulles d'una planta enorme".
Tot seguit, el Rei va ordenar que els destapessin els ulls i que els tornessin a dur a l'interior de l'estança.
Aleshores hi van veure allò que hi havia de debò: un enorme elefant.
El primer conseller li havia tocat la trompa, el segon, les potes, i, el tercer, les orelles.
Els tres consellers es van adonar que havien parlat massa i que havien afirmat precipitadament el que no sabien del cert".
Quines lliçons amaga aquest conte oriental?
Heu viscuts situacions semblants a les que descriu el conte?




