El gall dindi inductivista

Aquest famós exemple de B. Russell, que ja hem comentat a classe, s'ha usat com un argument contra la idea que una llei científica pugui ser verificada. Aquí tens el text, tal i com l'explica Russell (versió castellana):

"Este pavo descubrió que en su primera mañana en la granja avícola comía a las 9 de la mañana. Sin embargo, siendo como era un buen inductivista, no sacó conclusiones precipitadas. Esperó hasta que recogió una gran cantidad de observaciones del hecho de que comía a las 9 de la mañana e hizo estas observaciones en gran variedad de circunstancias, en miércoles y en jueves, en días fríos y calurosos, en días lluviosos y soleados. Cada día añadía un nuevo enunciado observacional a su lista. Por último, su conciencia inductivista se sintió satisfecha y efectuó una inferencia inductiva para concluir: siempre como a las 9 de la mañana. Pero ¡ay! se demostró de manera indudable que esta conclusión era falsa cuando, la víspera de Navidad, en vez de darle la comida le cortaron el cuello".

Un debat sobre la veritat real

X. Zubiri diu que les coses vertaderes són les coses tal i com es presenten en els nostres actes perceptius (visió, tacte, etc)  i que a partir d'aquesta veritat primera (veritat real), podem després preguntar-nos com són les coses més enllà dels nostres actes. Per exemple, el Sol realment vertader és el So que veiem cada dia al cel i, a més, ens podem preguntar com és aquest Sol amb independència de les percepcions que tenim d'ell. Totes les teories físiques sobre el Sol intenten explicar en definitiva aquest Sol que veiem realment cada dia en el nostre cel.

 M. Bochenski, en canvi, diu, que les nostres percepcions tan sols representen la nostra manera de veure el món i que les coses no són realment tal i com les veiem. Per exemple, els colors només existeixen en el nostre cervell i a causa de la mena de retina que tenim, però els objectes no tenen veritablement el color que els atribuim. Així doncs, la vertadera realitat està més enllà de les nostres percepcions.

X. Zubiri contesta dient que és indiscutible que veiem colors o que veiem el Sol brillar en el cel i que aquesta és la veritat real de les coses, la veritat primera. Després, podem fer tots els esforços que vulguem per a explicar per què veiem les coses grogues o blaves i proposar totes les teories que vulguem sobre la retina, la llum, etc. Podem fins i tot dir que les coses amb independència de la nostra vista no tenen els colors que hi veiem, però totes aquestes teories són molt menys clares i molt més discutibles que el fet inqüestionable que veiem les coses colorejades. Aquesta continua essent la veritat primera....
 I tu què en penses? T'atreveixes a dir la teva?

Parlem de la veritat

En les properes classes reflexionarem sobre la "veritat". Ja hem vist que es tracta d'una noció difícil, transcendent, que fa respecte....; sobretot quan algú té la temptació de posar-la en majúscula: la Veritat.

Tot pensant sobre la veritat, cal que aprenguem també a fer servir i distingir tot un conjunt de paraules que hi estan relacionades:
-Certesa.
-Evidència.
-Verificar.
-Verídic.
-Veraç.
-Clar.
-[...]
Mira d'escriure i enviar frases on aquestes paraules tinguin un significat escaient.

L'empirisme

"L'empirisme (de empeiria = experiència) oposa la tesi del racionalisme (segons la qual el pensament, la raó, és la vertadera font del coneixement) l'antítesi que diu: l'única font del coneixement humà és l'experiència. Segons l'opinió de l'empirisme, no hi ha cap patrimoni apriori de la raó. La consciència cognoscent no treu els seus continguts de la raó, sinó exclusivament de l'experiència. L'esperit humà està per naturalesa buit; és una tabula rasa, un full d'escriure i en què escriu l'experiència. Tots els nostres conceptes, fins i tot els més generals i abstractes, procedeixen de l'experiència.
Mentre el racionalisme es deixa portar per una idea determinada, per una idea de coneixement, l'empirisme parteix dels fets concrets. Per justificar la seva posició acudeix a l'evolució del pensament i del coneixement humà. Aquesta evolució prova, segons l'opinió de l'empirisme, l'alta importància de l'experiència en la producció del coneixement. El nen comença per tenir percepcions concretes. Sobre la base d'aquestes percepcions, arriba de mica en mica a formar representacions generals i conceptes. Aquests neixen, per tant, orgànicament de l'experiència. No es troba res de semblant a aquests conceptes que existeixen acabats en l'esperit o es formen amb total independència de l'experiència. L'experiència es presenta, doncs, com l'única font del coneixement.
Mentre els racionalistes procedeixen de la matemàtica la major part de les vegades, la història de l'empirisme revela que els seus defensors procedeixen gairebé sempre de les ciències naturals. Això és comprensible. En les ciències naturals l'experiència representa el paper decisiu. S`hi tracta, sobretot, de comprovar exactament els fets mitjançant una curosa observació. L'investigador està completament lliurat a l'experiència. És molt natural que qui treballi preferent o exclusivament d'acord amb aquest mètode de les ciències naturals tendeixi a col·locar el factor empíric per sobre el racional. Mentre el filòsof d'orientació matemàtica arriba fàcilment a considerar el pensament com l'única font del coneixement, el filòsof procedent de les ciències naturals tendirà a considerar l'experiència com la font i base de tot el coneixement humà.

HESSEN, J.: Teoria del coneixement, Espasa Calpe, Mèxic 1981
[Tret de http://www.xtec.es/~asarbach/actius/filosofiaI/filosofia1.htm]

El racionalisme

"El racionalisme. La posició epistemològica que veu en el pensament, en la raó, la font principal del coneixement humà, s’anomena racionalisme (de ràtio = raó). Segons aquest, un coneixement només mereix, en realitat, aquest nom quan és lògicament necessari i universalment vàlid. Quan la nostra raó jutja que una cosa ha de ser així, i que no pot ser d'una altra manera; que ha de ser així, per tant, sempre i a tot arreu, llavors, i només llavors, ens trobem davant un veritable coneixement, segons l'opinió del racionalisme. Un coneixement semblant se'ns presenta, per exemple, quan formulem el judici "el tot és més gran que la part", o el judici "tots els cossos són extensos". En els dos casos veiem amb evidència que ha de ser així i que la raó es contradiria a si mateixa si volgués sostenir el contrari. I perquè ha de ser així, és també sempre i a tot arreu així. Aquests judicis posseeixen, doncs, una necessitat lògica i una validesa universal rigorosa.Cosa molt diferent succeeix, en canvi, amb el judici "tots els cossos són pesats", o el judici "l'aigua bull a 100 graus". En aquest cas només podem jutjar que és així, però no que ha de ser així. És perfectament concebible que l'aigua bulli a una temperatura inferior o superior; i tampoc significa una contradicció interna representar-se un cos que no posseeixi pes, doncs la nota del pes no està continguda en el concepte de cos. Aquests judicis no tenen, doncs, necessitat lògica. I, així mateix, els falta la rigorosa validesa universal. Podem jutjar únicament que l'aigua bull als 100 graus i que els cossos són pesants, fins on hem pogut comprovar-ho. Aquests judicis només són vàlids, doncs, dins de límits determinats. La raó d'això és que, en aquests judicis, ens trobem cenyits a l'experiència. Això no ocorre en els judicis primerament citats. Formulem el judici "tots els cossos són extensos", representant-nos el concepte de cos i descobrint en ell la nota de l'extensió. Aquest judici no es funda, doncs, en cap experiència, sinó en el pensament. Resulta, per tant, que els judicis fundats en el pensament, els judicis procedents de la raó, posseeixen necessitat lògica i validesa universal; els altres, pel contrari, no. Tot veritable coneixement es funda, segons això - així conclou el racionalisme -, en el pensament. Aquest és, per tant, la veritable font i base del coneixement humà.Una forma determinada del coneixement ha servit evidentment de model a la interpretació racionalista del coneixement. No és difícil dir quin és: és el coneixement matemàtic. Aquest és, en efecte, un coneixement predominantment conceptual i deductiu. En la geometria, per exemple, tots els coneixements es deriven d'alguns conceptes i axiomes suprems. El pensament impera amb absoluta independència de tota experiència, seguint només les seves pròpies lleis. Tots els judicis que formula es distingeixen, a més, per les notes de la necessitat lògica i la validesa universal. Doncs bé: quan s'interpreta i concep tot el coneixement humà d'acord amb aquesta forma del coneixement, s'arriba al racionalisme. És aquesta, en efecte, un important raó explicativa de l'origen del racionalisme, segons veurem tan aviat com considerem de prop la història del mateix. Aquesta història revela que gairebé tots els representants del racionalisme procedeixen de la matemàtica".

HESSEN, J.: Teoria del coneixement, Espasa Calpe, Mèxic 1981

Tret de: [http://www.xtec.es/~asarbach/actius/filosofiaI/filosofia1.htm]

Una llegenda oriental

"En un país d'Orient, hi havia un rei molt cansat d'assistir a les discussions infinites dels seus tres consellers. Tots tres volien tenir la raó sempre i no hi havia manera humana de posar-los d'acord perquè cadascú es considerava el més savi i creia tenir sempre tota la veritat.
Un dia, el rei es decidí a donar-los una lliçó. Els va fer entrar en una estança del palau reial amb els ulls embenats i, usant només les mans, havien d’endevinar que si amagava.
El primer conseller hi va entrar i, tot just va sortir, va dir: "He trobat una enorme serp que una mica més i m'escanya".
El segon conseller també i va entrar i, quan va sortir, va dir: "He pogut abraçar quatre grans columnes".
El tercer conseller, finalment, també hi va entrar i, quan va sortir, va dir: "He pogut tocar les grans fulles d'una planta enorme".
Tot seguit, el Rei va ordenar que els destapessin els ulls i que els tornessin a dur a l'interior de l'estança.
Aleshores hi van veure allò que hi havia de debò: un enorme elefant.
El primer conseller li havia tocat la trompa, el segon, les potes, i, el tercer, les orelles.
Els tres consellers es van adonar que havien parlat massa i que havien afirmat precipitadament el que no sabien del cert".

Quines lliçons amaga aquest conte oriental?
Heu viscuts situacions semblants a les que descriu el conte?

La fam de Déu, segons M. de Unamuno

Després de conèixer els arguments de creients, ateus i agnòstics al voltant de la qüestió de Déu, podem reflexionar també sobre el que ens diu aquest text d'Unamuno, filòsof i escriptor espanyol del s. XIX-XX, en la seva obra Del sentimiento trágico de la vida:

"Y es que al Dios vivo, al Dios humano, no se llega por camino de razón, sino por camino de amor y de sufrimiento. La razón nos aparta más bien de Él. No es posible conocerle para luego amarle; hay que empezar por amarle, por anhelarle, por tener ham­bre de Él, antes de conocerle. El conocimiento de Dios procede del amor a Dios, y es un conocimiento que poco o nada tiene de ra­cional. Porque Dios es indefinible. Querer definir a Dios es preten­der limitarlo en nuestra mente, es decir, matarlo. En cuanto tra­tamos de definirlo, nos surge la nada.

La idea de Dios de la filosofía no es más que una hipótesis, como, por ejemplo, la idea del éter.

Éste, el éter, en efecto, no es sino una entidad supuesta, y que no tiene valor sitio en cuanto explica lo que por ella tratamos de explicarnos: la luz, o la electricidad, o la gravitación universal, y

sólo en cuanto no se puedan explicar estos hechos de otro modo. Y así, la idea de Dios es una hipótesis también que sólo tiene valor en cuánto con ella nos explicamos lo que tratamos con ella de ex­plicarnos: la existencia y esencia del Universo, y mientras no se expliquen mejor de otro modo. Y corno en realidad no nos la ex­plicamos ni mejor ni peor con esa idea que sin ella, la idea de Dios resulta inútil

Pero si el éter no es sino una hipótesis para explicar la luz, el aire, en cambio, es una cosa inmediatamente sentida; y aunque con él no nos explicásemos el sonido, tendríamos siempre su sen­sación directa, sobre todo la de su falta, en momento de ahogo, de hambre de aire. Y de la misma manera, Dios mismo, no ya la idea de Dios, puede llegar a ser una realidad inmediatamente sen­tida; y aunque no nos expliquemos con su idea ni la existencia tú la esencia del Universo, tenemos a las veces el sentimiento di­recto de Dios, sobre todo en los momentos de ahogo espiritual y este sentimiento, es un senti­miento de hambre de Dios, de carencia de Dios".

Mi vida sin mí...

Accedeix a la pàgina oficial de la pel·lícula...

Publica en el blog els teus comentaris i impressions després de veure-la.

Existeixen les races?

Val pena llegir, sobre la qüestió de l'existència de les races, l'entrevista entre Eduard Punset i el biòleg L. Luca Cavalli Sforza que us ofereixo en aquest enllaç.

La història d’una persona “transparent”

Us proposo que escriviu una redacció en la qual representeu una situació imaginària (o no tant...) en què una persona viu sense intimitat, exposant sense remei la seva "interioritat" als altres; una persona forçada a ser "transparent", que no pot ocultar-se de la mirada penetrant dels altres. Com actuaria? Què sentiria? Com afectaria això a la seva dignitat personal?...

Sobre la persona humana

"Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres." (Article I de la Declaració Universal dels Drets Humans".

"Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d'explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal" (Article 15 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya)

"La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l'ordre polític i de la pau social". (Article 10 de la Constitució Espanyola)

"La dignitat humana és inviolable, serà respectada i protegida" (Carta Europea dels Drets Fonamentals", 2000).

Els principals textos legals parteixen del reconeixement de la dignitat de la persona humana, però cap d'ells explica per què la persona humana té la dignitat que li atribueixen. Quins arguments es poden fer servir per a justificar la dignitat de les persones?

Una noia "salvatge"?

Fa uns mesos, va aparèixer a Cambotja una noia de 27 anys que en feia més de 18 que havia desaparegut a la selva. La podeu veure en la foto, al costat de la seva mare. Després de passar tant temps sense tractar amb persones, la noia no mostra pràcticament comportaments humans. El diari "El país" diu: "La mujer todavía se resiste a ponerse vestidos y a emplear utensilios como los habituales palillos para comer. Es imposible comunicarse con ella. Se limita a tocarse el estómago indicando que quiere comer cuando tiene hambre. "Si no duerme, simplemente se sienta y mira a derecha e izquierda", dijo el policía Sal Lou". Recordeu que a classe hem explicat que no som éssers humans tan sols pel fet d'haver nascut com a tals, sinó perquè esdevenim humans fent vida amb les altres persones i, si aquestes ens falten, perdem poc o molt la humanitat. Per això diem que l'home és un ésser social. Podeu seguir la notícia en la premsa i, si voleu conèixer a fons un altre cas semblant, llogueu el DVD de la pel·lícula "L'infant salvatge" de F. Truffaut.

El debat al voltant del Kanzi.

Els científics no es posen d'acord sobre el significat dels experiments realitzats amb el Kanzi. Alguns lingüistes es neguen a acceptar que el Kanzi s'acosti gens ni mica al llenguatge més propiament humà. En l'article que et presento podràs llegir al voltant d'aquest debat. Pots escriure un comentari explicant la teva opinió, o bé pots escriure un resum de les posicions enfrontades.


Segueix aquest enllaç...

Els simis i les eines

Los gorilas salvajes también usan herramientas

OLALLA CERNUDA

MADRID.- Hace ya años que los científicos están convencidos de que los gorilas son animales muy parecidos en costumbres y hábitos a los humanos. Tanto, que -según se ha descubierto ahora- incluso los animales que viven sin contacto con los hombres son capaces de utilizar utensilios para realizar tareas complejas y distintas. Desde ramas utilizadas como bastones hasta rudimentarias 'cucharas de palo' con las que remueven la comida.
El hallazgo lo publica esta semana la Public Library of Biology, que da cuenta de las dos primeras observaciones documentadas de gorilas en su hábitat natural que utilizan herramientas, lo que implica un grado de evolución y desarrollo muy superior a la del habitual en los animales.

Las observaciones de campo fueron realizadas por varios equipos de científicos encabezados por Thomas Breuer, Mireille Ndoundou-Hockemba y Vivki Fishlock en las selvas del norte de la República del Congo, donde hay una extensa población de gorilas.
Utilizaron un grupo de gorilas, conocido como el 'Grupo de Gorge', que ya estaba siendo vigilado por científicos desde 1995. El 9 de octubre de 2004, uno de los miembros de este grupo, una hembra adulta, fue vista utilizando una rama de un árbol como una especie de bastón, que también usaba para medir la profundidad del agua antes de meterse en una gran charca y para ayudarse a cruzar una zona de aguas poco profundas y pantanosas.
Unos días más tarde, los científicos vieron a otra hembra del grupo, un ejemplar más joven, que arrancaba un trozo de tronco de un árbol para utilizarlo como una especie de 'palo' con el que remover los ingredientes de su variada comida: plantas y hierbas de diferente tipo mezcladas con el palo hasta conseguir una especie de pócima espesa. Además, esta hembra utilizó después el palo para que sirviera como 'puente' con el que cruzar un charco sin mojarse.
Aunque los científicos no han podido determinar cómo han aprendido los gorilas este tipo de comportamientos, sí están casi seguros de que se trata de unos conocimientos heredados de padres a hijos y transmitidos de generación en generación en esta zona del Congo, donde la población de gorilas es muy grande. Hasta ahora, los científicos habían conseguido que estos grandes primates utilizaran herramientas estando en cautividad, pero nunca se había observado este comportamiento en un gorila en libertad y que no ha tenido contacto con humanos.

A partir d'aquest exemple, comenteu les semblances i les diferències entre humans i simis pel que fa a la utilització d'eines i la transmissió cultural.

Benvinguts al curs 2007-2008!!

... al Blog de FILOSOFIA de l'IES Sabadell.

El gall dindi inductivista

Aquest famós exemple de B. Russell, que ja hem comentat a classe, s'ha usat com un argument contra la idea que una llei científica pugui ser verificada. Aquí tens el text, tal i com l'explica Russell (versió castellana):

"Este pavo descubrió que en su primera mañana en la granja avícola comía a las 9 de la mañana. Sin embargo, siendo como era un buen inductivista, no sacó conclusiones precipitadas. Esperó hasta que recogió una gran cantidad de observaciones del hecho de que comía a las 9 de la mañana e hizo estas observaciones en gran variedad de circunstancias, en miércoles y en jueves, en días fríos y calurosos, en días lluviosos y soleados. Cada día añadía un nuevo enunciado observacional a su lista. Por último, su conciencia inductivista se sintió satisfecha y efectuó una inferencia inductiva para concluir: siempre como a las 9 de la mañana. Pero ¡ay! se demostró de manera indudable que esta conclusión era falsa cuando, la víspera de Navidad, en vez de darle la comida le cortaron el cuello".